Cada dia més humanes, menys perfectes, més felices.
Em dic Laura i tinc 36 anys. Vaig néixer a Almacelles i, després d'haver voltat una bona temporada, hi he tornat.
Se'm fa difícil pensar només en una història que m'hagi definit com a dona, crec que en sóc un cúmul. Com que sóc una suma de moltes experiències que em conformen com a dona i com a persona, em centraré en algunes cosetes que sé de ben segur que no m'haurien passat si fos un home!
Tinc molts records de quan era petita que no responen a allò que descriuen els estereotips de gènere. A mi m'agradava molt jugar a futbol, córrer, mirar bitxos, pujar als arbres, estripar-me els pantalons lliscant per les séquies i fer cabanes. Així em sentia lliure. Malauradament, ni els reixos, ni el tió, ni cap ésser màgic era capaç d'entendre que les nines m'avorrien i que em posava molt nerviosa haver-les de vestir!