#9 Fatma

Aquesta és la Fatma. Té 18 anys i treballa a una de les moltíssimes joieries que hi ha a Ohrid. Ohrid és el primer poble que trobem en travessar la frontera entre Albània i Macedònia si hi arribem per Tirana. És un lloc privilegiat a la riba del llac homònim. El dia que la vaig conèixer, vaig haver d'entrar a moltes botigues per trobar alguna dona que volgués explicar-me les seues experiències. En molts casos la limitació era l'idioma i en d'altres crec que la vergonya i la por. De fet, vaig entrar a la joieria al matí perquè vaig veure que hi treballaven dues noies, que en aquell moment no tenien gaire feina, i una d'elles em va demanar que hi tornés a les tres de la tarda, que enganxava la seua companya i em podria respondre molt millor. I així ho vaig fer! A les 15.05 h hi vaig tornar i la Fatma ja havia estat informada que rebria la meua visita i, com podeu veure, m'esperava ben contenta!

Em va explicar que Macedònia és un país obertament sexista i que les dones no són lliures, no poden fer el que vulguin perquè no tenen els mateixos drets que els homes. Tanmateix, sembla que el país en comença a prendre consciència i a poc a poc hi posa solució. Tant és així que el curs passat va participar en un intercanvi a Suïssa organitzat pel seu institut amb altres instituts de Moldàvia i Romania per parlar justament dels drets de les dones i treballar en pro de la igualtat. Van començar a treballar en el projecte als diferents instituts que en formaven part i en acabat es van trobar tots a Suïssa on feien jornades de debat diàries. Cada matí els alumnes es dividien en grups separats per gènere, els nois per una banda i les noies per una altra, i parlaven, debatien i reflexionaven sobre la igualtat de gènere i els drets de les dones. Parlaven del dret del propi cos, de les feines de la llar, del dret a estudiar i a treballar, de l'accés als diferents llocs de treball i de les dificultats que es troben les dones a l'hora d'accedir-hi, etc.

Ara bé, la Fatma no pensa que aquest programa en concret solucioni res a priori però té l'esperança que faci de taca d'oli, que si les persones que hi han participat han estat capaces d'ampliar mires, en tornar a casa puguin implementar allò que han après i de mica en mica anar avançant; intentar, com a mínim, que tenir la regla no sigui com tenir la pesta.