Heroïnes. Aquest monument el podeu trobar al centre de Pristina, a Kosovo.
Ja he explicat que m'encanten els Free Walking Tours i, com no podia ser d'una altra manera, això va ser el que vaig fer, primer de tot, a Pristina. Durant la passejada vam parar davant d'aquest monument i el guia ens va explicar per què hi és. Després de veure'l, vaig decidir que a Kosovo no n'entrevistaria cap, que amb aquest monument quedava prou especificat el que implicava haver nascut dona en aquest petit i nou país. Per tant, el que faré serà explicar què és aquest monument i per què hi és.
El nom de l'obra és Heroinat (Heroïnes) i la composen 20.145 medalles, en honor al sacrifici i a la versàtil contribució que van fer les dones durant la guerra per l'alliberament de Kosovo contra Sèrbia durant els anys 1998 i 99 encara sota la presidència de Slobodan Miloševic, àlies El carnisser dels Balcans, abans de ser empresonat i jutjat per crims de guerra i contra la humanitat.
Ara concretaré una mica més. Durant aquesta guerra, Sèrbia va ordenar al seu exèrcit la violació sistemàtica de dones i nenes kosovars i els soldats, que sempre obeeixen ordres, van violar unes 20.000 dones i nenes d'arreu del país. És important remarcar que no hi va haver ordre d'assassinat, només de violació.
Segurament ara us demanareu el perquè d'una aberració com aquesta. Ja se sap que en temps de guerra les violacions a les dones són a l'ordre del dia, però: violacions sistemàtiques com a estratègia de guerra? A quin monstre se li pot acudir una cosa així? I amb quin objectiu? Bé, l'objectiu era minar la moral de la societat civil i, alhora, de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo. I com fas això? Anul·lant les dones, aquelles peces clau de la societat, que cuiden, que donen escalf, serenor, que alimenten, que curen, que treballen i que s'organitzen perquè, malgrat la guerra, s'hi pugui viure sense parar boig. Malauradament tots ens podem fer una idea de com se sent una noia/dona en ser violada, és tot sovint a les notícies del nostre país. Culpable, bruta, avergonyida i desfeta, sobretot desfeta. Per una altra banda hem de tenir en compte que els kosovars són creients (heus aquí la neteja ètnica que va intentar fer l'exèrcit serbi) i una violació significa un ultratge no només per a la víctima, també per a la família i tothom qui l'envolta, també la seua societat.
Així que, després de conèixer la història de les dones albano-kosovars vaig pensar que no calien històries individuals, perquè en tenen una de col·lectiva que és massa dura però que s'ha de saber.
Doncs, sí! És el mateix que vaig pensar jo. No sé si servirà d'alguna cosa perquè no em puc imaginar com es senten, però com a mínim que sàpiguin que no estan soles.
Es tremenda esta historia, pero me da gusto que exista este monumento para que nunca se olvide la brutalidad que puede existir en un ser humano