Ahir vaig conèixer l'Alma a Butrint, Albània. Té 45 anys i és qui ven les entrades d'accés a les runes. Treballa dins una caseta de fusta amb una altra dona més gran, vora els 60, que no parla anglès.
Em va fer una molt bona impressió d'entrada i, en acabat, va quedar confirmat: és una dona d'idees clares i caràcter marcat. Quan li vaig explicar el projecte que estic fent i li vaig demanar de fer-li una pregunta, que se la pensés i em respongués més tard, em va contestar: "Segur que te la puc respondre ara!" I, justa la fusta. Només li van caldre 2 segonets per dir-me, com si la resposta fos més que evident, que és clar que li han passat coses pel fet de ser una dona. "Albània és un país d'homes. Les dones aquí no som ningú. Jo, treballant de cara al públic, sovint em sento qüestionada i menystinguda. No em tenen cap mena de consideració. Per tant, sí; me'n passen moltes de coses pel fet d'haver nascut dona."
Finalment, em va explicar que té la sensació que sempre ha d'estar demostrant la seua aptitud davant dels altres. És una lluita constant.
Suposo que tot això alimenta aquest caràcter marcat... O potser el porta a l'ADN!
Ah! També em va dir que no li agraden gens les fotos, que podia fer servir el seu nom i prou. Així que pel camí he trobat un graffiti que penso que li escau força i serà la seua representació gràfica.
