La Matea és de Mostar (Herzegovina) i, a més d'estudiar, treballa de cambrera al Black Dog Pub. Té 18 anys i ja ha tingut l'oportunitat d'estar tot un any vivint i estudiant a Itàlia. Ella creu que a Bòsnia no hi ha diferències entre homes i dones. És més, pensa que les dones sovint són més protegides i cuidades que no pas els homes (en un sentit positiu), que són els que d'alguna manera tenen la responsabilitat no escrita de cuidar-les i ajudar-les.
S'atura un moment per pensar i m'explica que, durant l'any que va estar a Itàlia, va a trobar a faltar el caliu dels homes del seu entorn. Es va sentir sola en alguns aspectes, no acompanyada; que ni tansols el pare de la família d'acollida se'n preocupava prou. No sent que per ser dona hi hagi cap diferència a nivell laboral; a banda del fet que els seus companys assumeixen que tenen més força física i aleshores sempre s'ofereixen a fer aquelles feines on la força és imprescindible. També explica que hi ha un company que fa dos mesos que treballa amb ella i que en cap moment ha assumit el rol de "mascle dominant" ni s'ha negat a rebre ordres d'ella pel fet de ser dona. Ans al contrari, li demana consells i ajuda quan els necessita. En definitiva, la tracta com a una igual i li mostra el respecte que mereix pel fet de tenir més experiència a la feina. Tanmateix, sí que s'adona que a les generacions anteriors a la seua hi ha jerarquies i que els rols definits pels estereotips es compleixen fil per randa. Diu que sempre és la dona que es queda a casa i és qui cuida i educa mentre l'home treballa. És sobre l'home que recau la responsabilitat d'aportar els recursos necessaris perquè la dona pugui fer bé la feina de mare. De tota manera, li treu molt de ferro! Pensa que en pic aquestes generacions ja no hi siguin, tampoc no hi seran les jerarquies i els rols canviaran radicalment: potser serà ella qui anirà a treballar i la seua parella es quedarà a casa amb la canalla...
Es considera feminista i està encantada d'haver pogut participar en aquest projecte.